diumenge, 21 de maig de 2017

Pedalant pels voltants de Melianta



La sortida d'aquest mes ens l'han organitzat la Montse i el Joan. Aquesta vegada hem anat a la comarca del Pla de l'Estany, en concret al poble de Melianta.
Hem fet una ruta preciosa que ens ha permès conèixer pobles petits i tranquils, d'aquells que desconeixíem que existien, i que ens fan sentir orgullosos del nostre país.
Una ruta de 34km i 615m de desnivell acumulat. Aquí en trobareu el track

Sortim del pavelló municipal de Melianta.

 Vistes precioses de la comarca. Al fons l'hotel Anamaria.

 El track que seguíem ens porta a un punt a on hem de travessar un camp. Suposem que fent una petita volta es deu poder anar per camí.

 Rectoria i església de Sant Martí d'Ollers a on hi va viure Baldiri Reixach. Un dels símbols de la pedagogia catalana



diumenge, 7 de maig de 2017

Pedalant pels voltants de Serrateix



Aquesta és una ruta que destaca per les extraordinaries vistes de mitja Catalunya que tindrem durant bona part de la pedalada.
La ruta, que fa 29 km i uns 565m de desnivell acumulat, va una bona estona per carretera i al final per una pista molt bona.
Aquesta passejada en permetrà que visitem diversos monuments del romànic català de molt d'interès.

Serrateix és un poble del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), del qual és el nucli principal i seu de l'edifici de l'Ajuntament. Té 90 habitants (2015),[1] i és format per un petit nucli que té com a element més destacat el Monestir de Santa Maria de Serrateix, i un conjunt de masies disseminades.
El nom de Serrateix apareix en la documentació antiga com a Serra de Taxo (segle X) i significa "serra del teix" (planta de la família de les taxàcies).
El poble està situat entre les conques del Llobregat i el Cardener, en un petit altiplà que constitueix un mirador privilegiat des d'on es pot veure des del Prepirineu del Berguedà i Solsonès fins a les comarques gironines (Collsacabra) i les lleidatanes (Montsec), la serralada de Montserrat i el Montseny.
Serrateix fou un territori poblat, almenys, des d'època iberoromana, com ho demostren les restes de ceràmica d'aquesta època trobades als masos del Forner, la Coma i Cal Gaig.
Històricament, Serrateix està vinculat amb el Monestir de Santa Maria, fundat en el segle X (declarat Bé cultural d'interès nacional el 1999). Aquest cenobi forjà Serrateix com a poble i n'ha esdevingut la seva principal senya d'identitat. A més del monestir, l'altre edifici singular és Sant Pere de Serrateix. Va ser l'església parroquial de Serrateix durant 900 anys, des del segle IX fins a mitjan segle XVIII i des del segle X depenia del Monestir. És un edifici amb una capçalera preromànica (segle IX) i la resta d'època romànica (segle XI). Durant el segle XV s'hi produí una profunda transformació. A principis del segle XX, s'hi instal·là l'Escola i l'Ajuntament, i més tard un forn de pa. La restauració efectuada entre 1991 i 1995 va recuperar la fesomia del segle XI. Actualment és la seu de l'Ajuntament.[2]
La majoria dels masos actuals ja existien entre els segles X i XIII. A mitjan segle XIV, a Serrateix hi havia 37 masos. Destaquen els masos de Vilajussana, Sant Just, Santamaria, Les Cots, Cal Savés i Navel.[2]