Aquesta és una ruta que destaca per les extraordinaries vistes de mitja Catalunya que tindrem durant bona part de la pedalada.
La ruta, que fa 29 km i uns 565m de desnivell acumulat, va una bona estona per carretera i al final per una pista molt bona.
Aquesta passejada en permetrà que visitem diversos monuments del romànic català de molt d'interès.
Serrateix és un poble del municipi de
Viver i Serrateix (Berguedà), del qual és el nucli principal i seu de l'edifici de l'Ajuntament. Té 90 habitants (2015),
[1] i és format per un petit nucli que té com a element més destacat el
Monestir de Santa Maria de Serrateix, i un conjunt de masies disseminades.
El nom de
Serrateix apareix en la documentació antiga com a
Serra de Taxo (segle X) i significa "serra del
teix" (planta de la família de les taxàcies).
El poble està situat entre les conques del Llobregat i el Cardener,
en un petit altiplà que constitueix un mirador privilegiat des d'on es
pot veure des del Prepirineu del Berguedà i Solsonès fins a les
comarques gironines (Collsacabra) i les lleidatanes (Montsec), la
serralada de Montserrat i el Montseny.
Serrateix fou un territori poblat, almenys, des d'època iberoromana,
com ho demostren les restes de ceràmica d'aquesta època trobades als
masos del Forner, la Coma i Cal Gaig.
Històricament, Serrateix està vinculat amb el
Monestir de Santa Maria, fundat en el segle X (declarat
Bé cultural d'interès nacional
el 1999). Aquest cenobi forjà Serrateix com a poble i n'ha esdevingut
la seva principal senya d'identitat. A més del monestir, l'altre edifici
singular és
Sant Pere de Serrateix.
Va ser l'església parroquial de Serrateix durant 900 anys, des del
segle IX fins a mitjan segle XVIII i des del segle X depenia del
Monestir. És un edifici amb una capçalera preromànica (segle IX) i la
resta d'època romànica (segle XI). Durant el segle XV s'hi produí una
profunda transformació. A principis del segle XX, s'hi instal·là
l'Escola i l'Ajuntament, i més tard un forn de pa. La restauració
efectuada entre 1991 i 1995 va recuperar la fesomia del segle XI.
Actualment és la seu de l'Ajuntament.
[2]
La majoria dels masos actuals ja existien entre els segles X i XIII. A
mitjan segle XIV, a Serrateix hi havia 37 masos. Destaquen els masos de
Vilajussana,
Sant Just,
Santamaria,
Les Cots,
Cal Savés i
Navel.
[2]