dilluns, 7 de novembre del 2011

Calendari 2011-12

Aquí hi ha el calendari per al 2011-12


CALENDARI DE SORTIDES 2011/12



MES

DIA

LLOC

OCTUBRE

2

Navarcles-Torrecabota-Navarcles

NOVEMBRE

13


DESEMBRE

18


GENER

22


FEBRER

26


MARÇ

25


ABRIL

22


MAIG

27


JUNY

17




El lloc on es farà la sortida s'ha de concretar.

dijous, 3 de novembre del 2011

Pedalant per la Noguera

El dimarts, dia de Tots sant, amb la Neus vam anar a Sant Llorenç de Montgai a fer una volta amb btt.
Vam començar anant fins el poble de Gerb i tornant a St. Llorenç per fer l'escalfament. Son 13 km totalment plans que ens havien de servir per preparar-nos per la forta pujada fins a l'ermita de Montalegre, al cim del Montroig.
La pista, que puja pel darrera de les parets d'escalada de St Llorenç, és molt bona i amb 8 Km de pujada constant i amb alguns trams una mica forts, ens porta fins a Vilanova de la Sal. Un cop a Vilanova agafem la pista que, tot i que en els primers 2 Km baixa, ens pujarà al Montroig a l'ermita de Montalegre. La pujada final, d'uns 5 Km, és forta però les vistes , un cop al cim, compensen l'esforç realitzat. Per tornar a Sant Llorenç agafem un corriol que ens deixa ràpidament a la pista per on hem pujat a Vilanova i en poca estona arribem al cotxe.
A Wikiloc trobareu el track d'aquesta bonica ruta de 36 km i 700 mts. de desnivell acumulat.


Les estranyes formacions rocoses que trobem a Gerb


Un Emú en una granja a les afores de Sant. Llorenç

De tornada a sant Llorenç amb l'embassament al costat

Pujant per la pista que ens portaria a Vilanova de la sal i amb l'ermita de Montalegre al cim del Montroig esperant-nos.

En les fortes rampes de pujada i amb Sant Llorenç al fons de la vall

Les parets del Montroig ens envolten durant els darrers metres de pujada

Per fi al cim !! Amb un temps amenaçant pluja, arribem a l'ermita de Montalegre.

La foto de rigor

Baixant pel corriol que ens permet deixar l'ermita ràpidament endarrera


Arribant de nou a Sant Llorenç de Montgai després d'una excursió realment bonica.

dilluns, 19 de setembre del 2011

La Carrerada, pedalant pel Penedès




El diumenge, veient que el temps no seria tant dolent com havien anunciat, vam carregar les bicis al cotxe i ens vàrem dirigir cap el Penedès, així podiem "inaugurar" la nova carretera que va a Igualada i Vilafranca i conèixer indrets d'aquesta comarca.
Un cop a Sant Sadurní d'Anoia, com que no havíem tingut temps de carregar cap ruta al gps, vàrem anar a l'oficina d'informació i turisme a demanar un mapa de la zona amb alguna ruta per seguir.
Amb el mapa i les indicacions que anàvem trobant, no sempre bones, vam acabar fent una volta de 33km i 450 m de desnivell acumulat, que ens va portar entre vinyes i poblets del tot desconeguts per nosaltres tot i que estan molt propers a l'autopista i a la nova via del AVE.
La ruta seguia en algun tram el camí rural de " La Carrerada" que suposem devia ser un antic camí ramader.


Aquesta ruta ens va permetre veure la serra de Montserrat des del costat oposat al que cada dia veiem

dimecres, 7 de setembre del 2011

Pedalant per l'Alt Bergadà


Feia temps que volia pujar per la pista que surt de la carretera dels Rasos, 1 km més amunt de la font Negre, i que condueix al poble abandonat de Peguera. Per fi aquest diumenge va ser el dia apropiat per fer aquesta ruta de 32Km i 1.000 m de desnivell acumulat. Aquí teniu el track
Amb la Neus varem anar pedalant per aquesta pista fins que. passada la Casanova de les Garrigues- algun repetxó, i la forta pujada d'un corriol que puja fent ziga zagues, ens van fer baixar de la bici . Més endavant ens vam trobat un preciós corriol que travessa una mina(túnel) i puja força planer travessant un bosc molt bonic. Més amunt quan ja estàvem aprop del poble de Peguera, un retol ens va fer deixar la pista ample per la que pedalàvem i vam agafar un corriol. Aquesta decisió va ser errònia anant com anàvem en btt, ja que si ve aquest caminet ens condueix més directament a Peguera, ho fa per un corriol pensat per a caminants ja que, en bona part és no ciclable i varem haver d'empènyer la bici fins arribar al cementiri del poble.
Un cop a Peguera prenguerem una pista molt maca que ens portà fins a una pista asfaltada que puja direcció als Rasos de Peguera. Arribàvem a la també abandonada estació d'esquí del Rasos de Peguera després d'haver fet un desnivell de quasi 1.000 m. A partir d'aquí tot es baixada fins el cotxe que teníem aparcat a la Font negre. Aquest és un recorregut que segueix en part el camí dels bons homes i la ruta Gasol-Berga i que en btt se sol fer en direcció contraria ja que, de baixada, molts dels trams que em hagut d'empènyer la bici, si que son ciclables.

Iniciant la pujada amb Queralt al fons

Empenyent la bici en les fortes pujades de la ruta

Abans d'entrar a la mina

Sortint de la mina

Descansant al cementiri de Peguera.


Deixant el poble de Peguera al fons.


Darrer tram de pista asfaltada abans dels Rasos. Amb la Gallina Pelada ( Serra d'Ensija) al fons


La Neus "Escalant" els darrers metres de pujada al costat dels vells remuntadors dels Rasos.


La Neus a l'aparcament dels Rasos de Peguera

dilluns, 18 de juliol del 2011

Uiiii! Quina "il·lu" que fa aquest blog. A mi m'agrada l'aspecte del blog.
Seré una de les teves seguidores més constants.
Que sigui un bon inici!!
Petó!
Neus Salaet

Nin in the States: Comença el compte enrere!

Nin in the States: Comença el compte enrere!: "I want to wake up in a city that doesn't sleep , que cantava en Sinatra. Doncs comença el compte enrere! D'aquí a una setmana justa dormiré ..."

diumenge, 22 de maig del 2011

Els Castells de Sió

Aquest diumenge hem fet una volta de 50 Km i 570 m. de desnivell acumulat tot resseguint els castells de la vall del Sió a la comarca de la Segarra.
Aquí en trobareu el track

La ruta, que l'hem iniciat i acabat al petit poble de Castellnou d'Oluges, passa pels castells i pobles de Malgrat, Castellmeià, el LLor, Guissona, Castell de les Sitges, Florejacs, Les Pallargues, Sisteró, l'Aranyó. Castell de Montcortés i la Cardosa.

És una volta llarga, però planera, a on el desnivell és fa de forma progressiva i unicament trobarem un parell o tres pujades que no van fer que les bicioses paressin de "xarrar"